Un d'aquestos dies, anavem per Santiago , ja mig borrosos...
Ja haviem tastat l'alvariño, l'orujo, el ribeiro, la crema d'orujo, l'estrella Galícia...
I estaven tancant la tasca, i clar, ens tiraren al carrer.
I el carrer estava ple de gent.
I havia molta gent tot i que era entre setmana!
De repent entre la gent una cara coneguda.
-el primer que penses: sempre hi ha algú del poble-
Però no!
Era Nacho Vigalondo!!!
I durant el temps que tardarem en reconeixer-lo va seguir carrer amunt.
I clar, vam començar a botar i a cridar: "Naaaaaaachoooooo", "Naaaaaaachoooo".
Ell es girà i ens va saludar.
-que majete-
I clar, con nuestro peazo mareo li diguerem: "Te seguimos tio, sigue asín!".
Frase típica de groupies etílics.
Pobre xic, per a deu o dotze que saben qui es i quatre anavem alcoholitzats.
Com ha d'anar bé el cine espanyol així?
Per cer, m'encanta la bolita!
ah!i feliç dia de no estar orgullós de ser freak, people.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada