Ja fa tres anys que es va enfonsar el prestige una vertadera catàstrofe que encara esta afecta a aquella costa galega, en menor mesura, però estic segura que aquells ciutadans encara porten xapapote a l'ànima.
D'aquells dies a Galicia recorde el mal de cap provocat per l'intens olor a fuel, i per la impotència que provocava el que al acabar d'intentar netejar les roques estigueren igual o més negres. També la solidaritat del poble de Muxia amb tots aquells que acudiem a netejar, les cares dels pescadors, i també les 18 hores d'autobus...
Des d'aqui sols dir: NUNCA MAIS!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada